Fa aproximadament 2,6 milions d'anys, va començar l'edat de gel quaternària. La Terra va entrar en un cicle de fred prolongat: enormes capes de gel es van expandir des dels pols, cobrint vastes extensions de l'hemisferi nord, amb temperatures mitjanes globals de 5 °C a 10 °C més baixes que les actuals. En aquestes condicions dures, un grup de gegants van prosperar a través de les capes de gel i la tundra. Vestits amb una gruixuda pell, armats amb enormes banyes o closques blindades, van desafiar el fred extrem a la seva manera. Van caminar per la Terra durant el Plistocè, però van desaparèixer quan l'última edat de gel va arribar a la seva fi.
Mamut llanut: el gegant pelut dels camps de gel
El mamut llanut és l'animal més icònic de l'edat de gel. Conegut científicament com a Mammuthus primigenius, estava cobert d'una densa pell de color marró daurat o marró vermellós, un abric natural capaç de suportar temperatures de fins a -50 °C.
El mamut llanut era més gran que els elefants moderns: arribava a fer fins a 3 metres a l'alçada de l'espatlla i pesava unes 6 tones. Els ullals femelles solien mesurar entre 1,5 i 2 metres, mentre que els mascles tenien una mitjana de 2,2 a 2,5 metres, i alguns individus superaven els 3 metres. La seva característica més distintiva eren els seus ullals extremadament corbats, amb les puntes apuntant cap a dins, com un parell d'escombres gegants. Els científics creuen que el mamut utilitzava aquests ullals per escombrar la neu i arribar a l'herba que hi havia a sota.
A la fàbrica de Hualong, el nostre mamut llanut animatrònic recrea fidelment aquestes característiques: textura de pell esponjosa, ullals gegants corbats i un físic robust. Els seus moviments inclouen parpellejar, balancejar el tronc i moure el cap i la cua, ideals per a museus, parcs temàtics i exposicions comercials.
Rinoceront llanut: El rinoceront de l'edat de gel vestit amb armadura
El rinoceront llanut vagava pels camps de gel al costat del mamut. Habitava les regions septentrionals d'Euràsia, mesurava aproximadament de 3,5 a 4 metres de llargada, de 2 a 3 metres a l'espatlla i pesava fins a 7 tones, una mica més gran que el rinoceront blanc modern. Tot el seu cos estava cobert d'una gruixuda capa de pell i una capa de greix per aïllar-lo. Amb les seves orelles allargades, les seves extremitats curtes i robustes i el seu cos compacte, estava perfectament adaptat al fred. La característica més notable del rinoceront llanut eren les seves dues banyes al musell: la banya davantera llarga i corbada cap enrere, i la banya posterior més curta. A diferència de les banyes còniques dels rinoceronts moderns, les banyes del rinoceront llanut eren aplanades.
Els fòssils del rinoceront llanut es troben àmpliament distribuïts per tot el nord d'Euràsia, cosa que el converteix en una de les espècies de rinoceront més pròsperes de l'edat de gel. Va sobreviure fins fa aproximadament 11.000 anys, i va desaparèixer juntament amb l'època glacial.
El rinoceront llanut animatrònic de Hualong recrea amb precisió el seu pelatge gruixut i les seves dobles banyes característiques: des del seu tors sòlid fins a les proporcions de les seves extremitats robustes, cada detall reflecteix les dures condicions dels camps de gel. Torna a la vida aquesta espècie extinta fa temps, servint com a testimoni viu de la diversitat i l'adaptabilitat dels mamífers de l'edat de gel.
Peresós terrestre: el guerrer maldestre amb urpes enormes
A la pel·lícula d'animació L'era glacial, el peresós Sid, maldestre i entranyable, va deixar una impressió duradora en el públic. Però a l'era glacial real, hi havia peresosos molt més grans que en Sid: vivien a terra, eren enormes i no eren gens lents. El peresós terrestre (Megatherium) és el més famós del seu tipus, amb un pes de fins a 5 tones, més gran que l'elefant asiàtic actual. Les seves urpes eren enormes, arribant fins als 40 centímetres de llargada, superant amb escreix els ullals del gat de dents de sabre. Aquestes urpes gegants eren armes formidables atorgades per la natura.
Quan s'enfrontava a depredadors com el gat de dents de sabre, el peresós terrestre no intentava fugir (no podia córrer més ràpid que ells). En canvi, brandava les seves enormes urpes en defensa; fins i tot el poderós gat de dents de sabre s'ho havia de pensar dues vegades abans d'enfrontar-se a una bèstia tan colossal.
El peresós terrestre animatrònic de mida real de Hualong replica fidelment la seva enorme massa i les seves urpes gegants característiques. Aquesta sorprenent combinació de massa i nitidesa, de malaptesa i intimidació, confereix al peresós terrestre una presència molt distintiva a les exposicions amb temàtica de l'Edat de Gel.
Glyptodon: El "tanc vivent" blindat
Si el peresós terrestre era el guerrer de l'Edat de Gel, aleshores el gliptòdon era un vehicle blindat en moviment. Un parent proper de l'armadillo modern, el gliptòdon arribava a fer fins a 3,5 metres de llargada i pesava aproximadament 2 tones. Tot el seu cos estava cobert per una closca semblant a la d'una tortuga composta per més de 1.000 plaques òssies hexagonals, una armadura natural. El seu cap portava una gorra òssia i la seva cua estava protegida per anells d'os; algunes espècies, com el Doedicurus, fins i tot van desenvolupar una garrota de cua amb punxes. El gliptòdon va aparèixer per primera vegada a Sud-amèrica i més tard es va estendre cap al nord a través de l'istme de Panamà fins a Amèrica del Nord. Era herbívor i de moviments lents, però la seva pesada armadura dissuadia la majoria dels depredadors.
El nostre gliptodont animatrònic recrea aquest "tanc vivent" amb la seva distintiva closca òssia i la seva forma arrodonida i robusta, oferint tant valor educatiu com atractiu visual.
Més que rèpliques: una resurrecció
Des de la textura del pelatge despentinat del mamut llanut i les banyes dobles del rinoceront llanut, fins a les enormes urpes del peresós terrestre i l'armadura òssia del gliptòdon, cada producte està meticulosament elaborat a partir de la investigació paleontològica. Construïdes amb estructures d'acer d'alta qualitat i materials duradors, aquestes criatures animatròniques són adequades per a l'exhibició a l'aire lliure a llarg termini. Els seus moviments inclouen parpellejar, obrir la boca, balancejar la cua i respirar pel ventre, donant vida a dinàmiques fisiològiques autèntiques.
Tot i que l'Edat de Gel ja fa temps que va passar, aquests gegants han trobat una segona "vida", que no els ha tornat gràcies al temps, sinó a la curiositat humana i a les mans de mestres artesans.
Data de publicació: 24 de juliol de 2026
